Element patrimonial relacionat amb l'ús de l'aigua declarat Zona d'Interès Etnològic, categoria Bé Cultural d'Interès Nacional. RUTA per veure des de la resclosa fins a la bassa
Centre d'Interpretació per explicar les feines agrícoles i forestals que es duien a terme a Llagostera i a les Gavarres. També consta d'un petit espai dedicat als orígens del poble.
Edifici històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, és de titularitat pública i acull els actes culturals del poble. Hi ha prevista l'obertura d'una exposició etnogràfica sobre la vida a les Gavarres.
Excavat i consolidat el castell declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ofereix una vista immillorable sobre les Gavarres. Formava part de la línia de defensa de la ciutat de Girona, juntament amb el de Juià i Barbavella
Topònim per designar el conjunt arquitectònic de l'Ermita de Sant Miquel, fortificada i la torre de telegrafia òptica, construïda durant la Guerra del Francès.
Sant Sadurní de l'Heura (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
El molí és un dels tres molins moderns que situem al Daró, juntament amb el molí d'en Ribes i el molí d'en Coia. El d'en Frigola destaca perquè està declarat Zona d'Interès Etnològic en la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional.
Sant Sadurní de l'Heura (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
El conjunt dels Metges està format per l'Església dedicada a Sant Cebrià, amb capella dedicada als Sants Metges Cosme i Damià; un restaurant i un estable per guardar el ramat. La suma d'aquests tres edificis donen a l'indret un interès especial pels visitants de les Gavarres.
Entorn de Romanyà (Dolmen Cova d’en Daina i Suro Gran de l’Almeda)
Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro)
Excavat per Lluís Esteva és un dels dòlmens més grans de les Gavarres. Aquest monument funerari data del neolític (2.700 - 2.500 aC) i està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Suro monumental on es veuen les marques de ser pelat fins a les branques. Aquest tret no és molt característic dels suros de les Gavarres, els quals per la seva dimensió només se n'ha pelat el tronc. Així doncs estem davant d'un dels exemplars més grans de Gavarres.
És un dels edificis més desconeguts de les Gavarres. No es sap del cert si és l'antiga església parroquial originària del poble de Llambilles o sempre ha estat una ermita. Actualment és un dels punts d'ús públic més consolidat del massís.
És una església amb el campanar al costat de la façana. A l'altre costat hi trobem el cementiri. I a darrera la rectoria. Originàriament era un edifici romànic que es modificà al segle XVIII.
La imatge ens mostra un temple religiós mig embosquinat i restaurat. Al 2018 es van acabant les obres de restauració. L'edifici té uns contraforts al lateral dret que es van construir perquè el temple ja des d'antic va presentar problemes estructurals.
Diu una llegenda que durant una missa el vel d'una cabra blanca va fer sortir els feligresos del temple, quan tothom va haver sortit, l'església s'esfondrà. Arreglar-la era tant costós que la van construir de nou a la plana. Aquesta antiga església parroquial s'ha restaurat i recuperat com un equipament municipal.
Consagrada al 949, és una de les esglésies més estimades de les Gavarres. Punt neuràlgics d'excursionistes i ciclistes avui pot ser un bon punt d'habituallament ja que hi ha un bar a la rectoria.
L'ermita de Santa Llúcia fou construïda al 1717 sobre un antic temple del segle XIII dedicat a i conegut com Sant Nazari de la Ganga. Del temple en destaca la façana principal emblanquinada amb la porta d'entrada adovellada, el rosetó i el campanar d'espadanya a sobre de tot. El temple d'una sola nau es mostra mig de perfil i ens deixa veure els contraforts del lateral. En un primer terme veiem l'edifici que funciona com a refugi.
Font declarada Zona d'Interès Etnològic en la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional. La font es troba dins d'una edificació en ruïnes, l'antiga planta d'embotellament ja que es va comercialitzar durant un temps amb el nom "Manantiales de Ntra Sra de los Ángeles, agua mineral natural Madremaña".
El conjunt de les traces de l'explotació minera de ferro de Celrà fou reconeguda amb la declaració de Zona d'Interès Etnològic, en la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional. En concret fores les galeries, tobogans i carregador de les Mines Niño Jesús i Victoria Esperanza. RUTA per veure tot el conjunt miner:
El cim del Montigalar es situa al sector de Montnegre, dins d'una finca forestal pública de 58 Ha. És un indret que té molt d’interès tant des del punt de la biodiversitat, com per la tradició d’ús públic que s’hi dona, en ser una fita excursionista per les magnífiques vistes que ofereix sobretot des del proper mirador del Balcó de les Bruixes que s'hi arriba resseguint la carena cap avall. L’accés al cim és possible a partir del sender que s’inicia al Coll del Portell.
En l'espai d'una antiga Bòbila el poble de Quart explica els testimonis passats i actuals d'aquesta activitat artesanal i el que ha significat per la vila. Tan per la matèria primera com pel combustible el vincle amb les Gavarres hi és ben present.
El Museu del Suro ressegueix el procés d'obtenció del suro a bosc i explica la història de la seva manufactura centrada en la seva utilització com a tap d'ampolla. L'històric establiment de la indústria surera a Palafrugell no s'explicaria sense la seva proximitat a les Gavarres.
Els pous de glaç van proliferar a les Gavarres al segle XVII, com a representant d'aquesta activitat es van declarar el conjunt d'aquests dos pous com a Zona d'Interès Etnològic, en la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional.
És el cim més popular de les Gavarres i erròniament se l'ha identificat com el més alt del massís, ho és el Puig Aiguaró amb 533 m. Aquest cim s'identifica fàcilment pel radar meteorològic; també hi trobareu una torre mirador i un dolmen de galeria catalana.
Santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, és un punt de trobada d'excursionistes i veïns de l'entorn. Aquí es van casar Gala i Dalí davant unes magnífiques vistes sobre les planes de l'Empordà i la Selva, emmarcades pel mar, el Montseny, les Guilleries i els Pirineus.
Ubicat en una antiga fàbrica de ceràmica, el museu descobreix el passat i el present d'aquesta manufactura a la Bisbal. La visita permet conèixer la gran varietat de peces que s'hi han produït i la qualitat dels seus mestres ceramistes.
Fortificació originària de l'Alta Edat Mitjana -amb diferents fases constructives posteriors- esdevindrà una de les Portes de les Gavarres; dedicada als valors naturals i culturals d'aquest indret.
El castell està en ruïnes i no ha estat excavat. La seva destrucció es deu als francesos, els quals van dinamitar totes les fortificacions en la seva fugida al segle XIX.
